Una de les grates sorpresas de l’esport espanyol durant l’any que ja expira ha sigut el subcampionat europeu abastat per la selecció nacional de rugbi 7. Just un any abans de la celebració de Rio 2016, els Jocs en que esta modalitat estrenarà la seua condició olímpica, els coneguts com “leones” reforçaren una celebritat iniciada amb la consecució de la cinquena plaça en el Campionat d’Europa de 2014. La seua consolidació en la noblesa d’esta disciplina és ja una realitat. No obstant, la glòria seràa fugaç si no hi ha rúbrica.I la signatura definitiva deu arribar al proper mes de juny amb l’obtenció del passaport per a Brasil en el Preolímpic previst en Monaco. Un desafiament titànic, ja que només el primer classificat abastarà el desitjat billet. Un dels líderes de la selección nacional de rugby 7 és l’esportista FER César Sempere, qui fa balanç dels últims mesos i reflexiona sobre els propers desafiaments.
En 2015 t’has proclamat subcampió europeu amb la selecció espanyola de rugbi 7. Ha sigut este any el millor de la teua carrera esportiva?
Si limitem la meua carrera esportiva a la selecció de rugbi 7, és evident que estic davant la meua fita més important. Però afortunadament he tingut altres temporades molt brillants; per exemple, recorde especialmente l’any en que vaig guanyar tots els títols posibles amb el Canoe Rugby club.
Cinquena en l’Europeu de 2014 i subcampiona continental en 2015. Ha tocat sostre la selecció espanyola de rugbi 7?
La nostra selecció de rugbi 7 és un equip amb una mitjana d’edat relativament alta i això comporta tindre una ambició major. No crec que hem arribat al nostre límit. I més, amb el que ens espera en 2016, el repte més important de les nostres vides esportives: intentar classificar-nos per als Jocs de Rio.
Ara vos jugueu a una carta la classificació per a Rio 2016 en el Preolímpic del proper mes de juny en Mónaco. Participen 16 seleccions i només el campió aconseguix l’ansiat passaport. Com veieu les vostres opcions i quins sons els vostres principals rivals?
Lògicament, la classificació és difícil. Però no només per a nosaltres, per a tots. El fet que sols ho aconseguixca el campió incrementa moltíssim la dificultat. Però tenim les nostres opcions. Ho estem fent molt bé en els últims mesos. Imagine que hi haurà molta igualtat, però si haguera de donar el nom de dos grans rivals, em quedaria amb Canadà i Samoa.
Si no s’aconseguix la classificació per a Rio 2016, difícilment s’abastarà en properes ocasions? És l’oportunitat ideal per a esta generació del rugbi 7 espanyol?
No crec que siga un ara o mai. Molts de nosaltres encara podriem intentar-ho per a Tòquio 2020. A més, per darrere hi ha futur. Més tard o més propmpte, el rugbi 7 espanyol serà olímpic. No expresse únicament un desig.
Per últim. Descartes per complet tornar a ser internacional amb la selecció espanyola de rugby 15?
No ho descarte. En els anys que me queden com a jugador de rugbi (ara en tinc 31) m’agradaria tornar a la disciplina principal del rugbi i experimentar de nou la sensació única de jugar de nou amb la selección espanyola de rugbi 15.
