Com afecta el coronavirus els esportistes FER: hui, Liliana Fernández i Pablo Herrera

El capítol de hui és per a dos esportistes d’acreditada experiència. No en va, entre els dos, sumen fins a sis participacions olímpiques. Per això, les seues opinions resulten especialment valuoses i interessants. Són els jugadors de vòlei platja Liliana Fernández i Pablo Herrera. A Liliana, l’agreujament de la crisi la va agafar en el seu lloc habitual de residència i entrenament, Tenerife. Pablo, per la seua part, va viure en una espècie de bambolla durant la setmana del 9 de març. “Durant eixos dies, no vaig ser del tot conscient de la situació que s’estava desencadenant al nostre país. Jo em trobava disputant el World Tour 4 Estrelles de Doha. Rebia alguna notícia, però molt difusa i inconcreta. Després de caure en els setzens de final, vaig arribar a Espanya el divendres 13 de març, quasi al mateix temps que es declarava l’estat d’alarma. En aquell moment, em vaig adonar de com estava la situació. Aquell mateix divendres a la nit vaig arribar al meu domicili de Castelló. I ací continuem, ja veurem fins quan”, assenyala Pablo.

Per la seua condició de practicants d’un esport a l’aire lliure i que necessita un entorn molt específic per a entrenar, Liliana i Pablo són dos dels esportistes FER més afectats per tota la situació que s’ha generat. Els dos s’exerciten a casa. “La part de pesos i de cardio encara es pot fer a casa. No és el lloc ideal, però es pot salvar mitjanament. El major problema és la tècnica de pilota. Si no plou (perquè no falte de res, ací a les Canàries hem tingut alguns dies de pluja en les últimes setmanes), encara isc al pati i puc fer alguna cosa valent-me d’alguna paret; però clar, això és insostenible durant molt de temps”, assenyala l’esportista alacantina.

Pel que fa al pas dels dies, Pablo Herrera intenta quedar-se amb la part positiva. “Almenys, estic a casa amb els meus fills menuts. Disfrute d’ells i intent fer que esta nova experiència siga més fàcil de suportar per a tots. A més, podia haver sigut pitjor. Veient l’exemple del que els va passar als ciclistes espanyols que es quedar atrapats diversos dies en un hotel d’Abu Dhabi, no vull ni imaginar-me si m’arriba a passar a mi una cosa pareguda, i ara estiguera lluny de casa sense saber quan i com podia tornar”, comenta el jugador castellonenc. Per la seua part, Liliana intenta donar a esta anòmala situació la major normalitat possible. “Es tracta d’organitzar-se, de fixar unes rutines. Jo, de moment, ho porte bastant bé. Repartisc el temps entre els entrenaments, estar amb el meu fill menut, repassar l’actualitat, alimentar les nostres xarxes socials, atendre les peticions dels mitjans de comunicació… No se’m fan els dies especialment pesats ni estic atabalada”, apunta l’esportista de Benidorm.

I la gran pregunta: què passarà amb els Jocs Olímpics de Tòquio. “Després de les novetats de les últimes hores, sembla evident que no se celebraran este estiu. Jo ja era molt escèptica i tenia molts dubtes. Ara, només falta esperar uns dies per a conéixer en quin moment els reubiquen. En el nostre esport, s’ha cancel·lat o posposat tot. A l’abril, ja s’han suspés tres tornejos; dos a la Xina i un a Singapur. En teoria, el circuit World Tour es reprenia amb el 4 Estrelles d’Itapema, Brasil, del 6 al 10 de maig, però també s’han cancel·lat tots els esdeveniments de maig. És a dir, és impossible pronosticar quan es reprendran les competicions. És més, nosaltres podríem haver aguantat una quarantena de dos setmanes. Però ara, ja s’ha estés fins a quasi meitat d’abril. El perjudici és molt gran i, en efecte, començaríem a estar en desigualtat de condicions”, comenta l’alacantina. En similars termes s’expressa Pablo Herrera. “Per descomptat, no és fàcil. Cancel·lar o ajornar uns Jocs Olímpics és una cosa molt greu. Puc entendre que el COI s’haja resistit i es continue resistint, però no té més remei que posposar-los. De tota manera, m’interessa més que es frene el contagi. Primer, la salut; després, l’esport”, conclou Pablo.