Allò que es desitja i més tarda en arribar, es gaudeix amb més fruïció. Allò que més costa aconseguir, es valora amb més emoció. Allò que s’ha resistit, però que s’acaba conquistant, se celebra amb més goig. Les últimes hores estan sent de fruïció, d’emoció i de joia per a Daniel Ros. L’esportista FER, natural de Catral i de 24 anys, abastava este cap de setmana la medalla de plata al Campionat d’Europa de taekwondo, certamen celebrat a la ciutat russa de Kazan. Daniel havia estat cinquè a l’Europeu de 2014, disputat a l’Azerbaidjan, i havia conclòs novè a l’Europeu de 2016, desenvolupat a Suïssa. Tampoc en els últims Campionats del Món havia pogut ascendir al podi. Encara que acostuma a obtenir brillants resultats en tornejos internacionals, perseguia un èxit de qualitat, de prestigi, de categoria. Un cop d’efecte que el doctorara a nivell internacional. Que li permetera fer un salt de qualitat i incrementar les seues opcions d’arribar als Jocs de Tòquio 2020. Després de la plata signada este passat diumenge.
Primer de tot, enhorabona per la medalla de plata aconseguida en el Campionat d’Europa de Kazan. Després de desitjar tant de temps un èxit d’este nivell, com et trobes?
Content. Necessitava un triomf d’estes característiques. Ho havia fregat a l’Europeu del 2014 i al Mundial del 2017, i ja em tocava. Diumenge, després de perdre la final amb el rus Larin, estava una mica contrariat, perquè vaig oposar menys resistència de la que hauria desitjat i apenes vaig tenir opcions d’or. Però, a mesura que van passant les hores, estic més satisfet i orgullós del que aconseguit
Encara que siga succintament, explica’ns com va transcórrer el Campionat fins a la consecució de la plata a la final Seré sincer. Tot i guanyar guanyar, no vaig quedar gens content en els combats de vuitens i quarts. No vaig tenir bones sensacions, però vaig saber patir i agafar-al tapís, i els vaig treure endavant. Per contra, a la semifinal, sí vaig competir a un bon nivell. Ja a la final, no vaig tenir cap opció contra el rus Larin, que, ara per ara, està en una altra dimensió
En els últims anys, és habitual que ocupes plaça de podi en els diferents tornejos internacionals als quals assisteixes. No obstant això, imaginem que aquest èxit és el que més satisfacció t’ha generat, veritat? Sens dubte. És el major èxit de la meua carrera esportiva. Tant de bo siga el primer de molts més triomfs en Europeus, en Mundials i en els Grand Prix i Grand Slam, que són els esdeveniments que més punts concedeixen de cara a la carrera olímpica.
Parlant de la carrera olímpica, com afecta este podi a l’Europeu absolut a les teues opcions de ser olímpic en els Jocs de Tòquio? Et veus amb més opcions o segueix sent un objectiu molt complicat? Segueix estant difícil. Cal tenir en compte que només els 6 primers classificats del rànquing olímpic accedeixen directament a Tòquio 2020. La resta haurà de buscar la classificació a partir de Preolímpics. Jo, després de la plata de Kazan, seré a la plaça 12 del rànquing. Ni de bon tros veig impossible ascendir fins als 6 primers. Esta medalla em rellança en la carrera olímpica. Això sí, segueix sent complicat.
