Després de rebre incontables felicitacions, i després d’afrontar diversos compromisos protocolaris (per exemple, una visita a l’embaixada espanyola en Qatar), David Casinos comença ja a gaudir més en la intimitat la medalla d’or aconseguida este passat dimarts en la prova de disc F11 del Campionat del Món d’atletisme paralímpic que està disputant-se en Doha. És la huitena corona universal que l’esportista de Moncada ha obtingut en la seua enlluernadora carrera esportiva. Un dia després de la seua enésima fita, el llorejat i incombustible atleta FER, de 43 anys, troba uns minuts per a atendre la nostra cridada. Ho fa amb un teléfon que, segons David, “funciona de miracle” davant la pluja de telefonades i missatges enregistrats.
Fins a quan tindrem el privilegi de disfrutar les conquestes esportives de David Casinos? Encara queda corda per a estona?
Encara queda corda, sí. Però arribem ja a unes edats en les quals cal marcar-se objectius molt concrets y a curt termini. De momento, només pensé en Rio. Després, decidirem. Estar dalt del tot i conviure amb la presió d’haver de guanyar no és fàcil i desgasta. Així que, de momento, Rio 2016. Després, ja vorem.
Portes 8 medalles d’or en Mundials, 4 en disc i 4 en pes. Algun d’ells ha sigut particularment especial?
Pues encara que puga semblar una resposta diplomática, este or ha sigut molt especial i molt important per a mi. Aconseguir-lo amb esta edat te molt de mèrit. Ha sigut molt emocionant. I també conserve un molt bon record del doblet en pes i disc de Lió 2013.
Quin és el secret per a que passen els anys i David Casinos es mantinga en el cim i siga pràcticament indestructible?
El secret és la passió que aplique a cada entrenament, al meu dia a dia. Afrontar cada sessió preparatoria amb tota l’energia del món. A més, estar en l’elit requerix molt de rigor i professionalitat. I per últim, reconec que he tingut sort i m’han respectat les lesions.
Imaginem que has rebut moltes felicitacions. Alguna t’ha fet especial il.lusió?
Han sigut incontables, centenars, milers, no sé… Amics, familiars, esportistes d’elit, jugadors de futbol, autoritats… Ha sigut un allau desbordant de cridades i missatges. El meu telèfon funciona de miracle. Però de totes les felicitacions, me quede amb la de la meua filla, Aitana, altra de les raons que m’estimula a seguir endavant i superar-me.
Te planteges la retirada a curt termini, per exemple en Rio 2016? ¿O, de momento, no ho contemples?
Reconec que retirar-se en uns JocsOlímpics i, a ser possible, amb una medalla és possiblement el millor escenari per a dir adeu. En tot cas, si això acaba sent així, serà un adeu a la competició, no a l’esport. Tinc en la ment molts projectes apassionants que me generen una gran il.lusió i emoció.
