S’ha acabat el suspens. Punt final a la intriga. Després de dos mesos d’incertesa, el Comité Olímpic Internacional ha triat Londres com a seu del Campionat del Món de natació paralímpica. D’esta manera, la capital anglesa ocupa el buit generat al febrer, quan la ciutat malaia de Kuching va perdre la condició d’amfitriona del certamen mundialista per una raó diplomàtica: no permetia la participació dels nadadors israelians. L’esdeveniment també canvia de dates. Finalment, es disputarà del 9 al 15 de setembre.
La notícia, confirmada dimarts passat, s’ha vist amb bons ulls, quasi amb alleujament, per part dels nadadors del Projecte FER. Tots celebren la decisió adoptada pel Comité Olímpic Internacional. A més de disfrutar d’unes instal·lacions de millor qualitat, eviten la incomoditat i el desgast d’un viatge molt pesat. “Hem viscut setmanes un poc complicades per la incertesa d’estar preparant un Mundial sense saber tindria lloc la competició. Però ara estem molt tranquils i alleujats amb l’elecció del Comité Paralímpic Internacional. Londres té unes instal·lacions espectaculars. A més, ens estalviem el jetlag que hauria suposat un viatge tan llarg com el de Malàisia”, comenta David Levecq.
Al mateix temps, per a alguns nadadors (és el cas de José Antonio Marí) serà especial retrobar-se amb l’escenari en el qual va ser medallista de bronze en els 50 m lliures S9 dels Jocs Paralímpics de 2012. “Estic encantat amb la designació de Londres. Tinc molt d’afecte a eixa piscina. Allí vaig viure un dels moments més feliços de la meua carrera esportiva quan vaig aconseguir la medalla de bronze i poder celebrar-ho amb la meua família en la graderia”, explica el nadador valencià.
Per la seua part, els més joves també es mostren il·lusionats per competir en una piscina que ha albergat uns jocs olímpics i paralímpics. “Serà increïble poder nadar en el mateix centre aquàtic de Londres 2012. Per a mi, suposa una motivació extra. El meu objectiu és poder revalidar la medalla de bronze aconseguida en els 400 m lliures S13 dels Mundials de 2015 i 2017. Lluitaré al màxim per a poder aconseguir una bona posició en el rànquing mundial, ja que en este campionat hi ha en joc places per a Tòquio 2020”, explica la castellonenca Ariadna Edo.
En l’actualitat, únicament Ariadna Edo, Eva Coronado i David Levecq disposen ja de la mínima mundialista. En les pròximes setmanes, altres nadadors FER (bàsicament, José Antonio Marí, Sergio Martos o Manuel Martínez) buscaran aconseguir-la en les diferents competicions que oferix el calendari fins a finals de juny: entre altres esdeveniments, el Campionat d’Espanya Universitari, els Open Internacionals de Glasgow, Barcelona o Berlín, o el Campionat d’Espanya per clubs. A més, hi ha dos nadadores, Ana María Martínez i Claudia Hernández, que estan pendents de la seua classificació de discapacitat a nivell internacional per a licitar pel bitllet mundialista. Tots són conscients de la importància d’este Mundial de cara a les seues opcions d’estar a Tòquio 2020. El desenllaç, en cinc mesos.
