Cinc grans esdeveniments, tots internacionals, componien l’agenda del Projecte FER durant este recent cap de setmana. I en tres d’estos esdeveniments, les actuacions dels esportistes FER s’han comptat per èxits. Un balanç quasi perfecte. Quasi impecable. Una de les grans conquestes que han aconseguit els ambaixadors de l’equip FER en les últimes hores ha sigut la fantàstica medalla d’or aconseguida pel taekwondista Raúl Martínez en el prestigiós Gran Premi de Manchester. La fita representa, sens dubte, el principal èxit de l’esportista il·licità en la seua trajectòria esportiva. Raúl es va imposar a cinc rivals d’extraordinari nivell; entre ells, a un contrincant rus que, el mes de maig passat, es va proclamar campió d’Europa. Esta magistral actuació no solament li concedix un prestigiós or; a més, li reporta uns valuosíssims punts en la seua carrera cap als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Una destinació encara llunyana, però que no es descarta en absolut. També a Manchester competien Daniel Ros i Blanca Palmer. El primer va caure en el primer encreuament. La segona va guanyar el primer combat, però va ser derrotada tot seguit, en els huitens de final.
La nòmina d’alegries també es localitzava a Israel. Un dels millors components del Projecte FER l’any 2018 afegia un nou triomf a un exercici especialment brillant. Roberto Sánchez Mantecón s’adjudicava la medalla de bronze en el Campionat d’Europa sub-23 de triatló. El tercer millor participant dels 45 competidors en el certamen continental. Un bronze no apte per a cardíacs. Resolt a l’esprint després de quasi 2 hores d’esforç. A dos segons de la plata, a dos segons de quedar fora del podi. En qualsevol cas, el triatleta valencià va rubricar el passat dissabte una temporada per a emmarcar. En un any, ha passat de la plaça 85a a la 50a en el rànquing internacional. El pròxim cap de setmana, Sánchez Mantecón posarà punt final a un frenètic curs amb la presència en la Copa d’Europa, distància sprint, de Funchal.
El judo també s’ha reivindicat durant les últimes jornades. Dos integrants del Projecte FER aconseguien dos podis en l’European Cup de Màlaga, un esdeveniment internacional de rang inferior a un Gran Eslam, a un Gran Premi i a una Copa del Món. D’una banda, Isabel Puche, ja recuperada d’unes molèsties al genoll patides durant les últimes setmanes, aconseguia una meritòria medalla de bronze. Però la gran notícia procedent del tatami andalús la firmava Alberto Varela, judoka alzireny de 19 anys. Avalat per Sugoi Uriarte, el seu entrenador i veu més que autoritzada, Alberto Varela, per unes raons o per altres, no havia pogut exhibir el seu teòric potencial en els últims dos anys. La dinàmica negativa es va trencar dissabte passat a Màlaga, on protagonitzava tota una irrupció i obtenia la medalla de plata. Un èxit molt meritori, tenint en compte que el judoka FER encara està en etapa júnior i va pujar al podi en un torneig de categoria absoluta. En resum, tota una injecció de confiança i moral quan només falten dos setmanes per a l’Europeu sub-23 a Hongria.
El cap de setmana es completava amb dos grans esdeveniments més. En primer lloc, el ciclisme en pista ha oferit la primera Copa del Món de la nova temporada. L’escenari, França. El castellonenc Sebastián Mora afrontava dos proves. La més important, la carrera a l’americana (madison), modalitat olímpica i en la qual es competix per parelles. Mora i el seu company, Albert Torres, ocupaven la cinquena plaça de 16 duos participants. El de Vila-real i el balear no van pujar al podi, però van demostrar que continuen en l’avantguarda internacional i que, si no hi ha cap contratemps, estaran en els Jocs de Tòquio. Per la seua part, en la velocitat per equips (prova olímpica en la qual els conjunts estan formats per tres components), el combinat nacional, amb Alejandro Martínez Chorro com un dels tres integrants, era onzé de 16 trios.
Finalment, en vòlei platja, Liliana Fernández disputava esta passada setmana el World Tour 4 Estrelles de Las Vegas, als Estats Units, el primer torneig puntuable de cara als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Amb poc d’entrenament previ a causa de les molèsties que Liliana encara arrossegava en una de les mans, l’alacantina i la seua companya, la madrilenya Elsa Baquerizo, van estar correctes. Van concloure la fase de grups amb una victòria i una derrota, un balanç que les va obligar a jugar un encreuament de repesca previ als huitens de final. El van salvar. Ja en els huitens, van perdre clarament davant una parella canadenca que, a la fi, es va adjudicar l’or. Al final, van quedar novenes. Liliana no tornarà a comparéixer en un torneig oficial fins al mes de gener pròxim. Serà a Holanda.
