La paciència i l’ambició són dos conceptes quasi antagònics. Tant com la resignació i la fam. No obstant això, Eusebio Cáceres (Onil, 1991) no ha tingut més remei que compaginar-los durant els últims anys. L’infortuni l’ha obligat. El saltador de llargada FER, un dels principals talents de l’atletisme espanyol en l’actualitat, ha vist passar la glòria de llarg en els últims grans campionats. L’ha llepada, quasi l’ha atrapada, pero se li ha relliscat de les mans en l’últim moment. En el Campionat del Món a l’aire lliure de Moscou de 2013, només 1 centímetre el va separar del bronze; el passat any, en l’Europeu de Zurich, va tornar a quedar-se a les portes del podi després de lesionar-se en plena final. I fa tan sols 3 mesos, dies després de botar 8’16 en una reunió atlètica d’Alemanya (millor marca mundial de l’any durant unes setmanes), un edema ossi en l’astràgal del peu esquerre li privava de competir en l’Europeu de pista coberta en Praga quan tots els pronòstics el catalogaven com a aspirant a les medalles e inclús a l’or. Ara, que ja torna a competir de nou, Eusebio creua els dits per a espolsar-se les desventures i venjar-se d’un destí malèvol fins el moment.
La primera pregunta és obligada. Quasi 4 mesos després de la teua lesió, com te trobes?
Crec que prou recuperat. Afortunadament, no note cap dolor quan bote. Ara bé, me trobe cansat. Han sigut moltes setmanes d’una inactivitat quasi absoluta i, en acabar els entrenaments, ho acuse.
En el Mundial de Moscou de 2013 te vas quedar a 1 centímetre del bronze; en l’Europeu a l’aire lliure de Zurich 2014 vas lesionar-te en plena competició; fa uns mesos una lesió d’última hora te va impedir competir en l’Europeu baix sostre de Praga… Sense dubte, has tingut mala fortuna
És evident que bona sort no he tingut. Pero en el fons, són situacions pròpies de qualsvol atleta. El que ocorre és que, en el meu cas, han tingut un major resò per haver ocorregut en moments espcialment significats. A més, cap d’estos contratemps han sigut recaigudes. Ja dic, no sols m’ocorre a mi.
Anem a mirar cap al futur. Obviament, somnies amb saldar tots estos comptes pendents en el proper Mundial a l’aire lliure de Pekín del mes d’agost…
Sense dubte. Tinc en ment el Mundial de Pekín des del dia en que va confirmar-se la meua absència en l’Europeu baix sostre de Praga. No arribaré com desitjaria, però no aniré simplement a competir o a fer acte de presència, sino a pel màxim, com sempre.
Fins la data, el millor salt de la teua carrera esportiva són els 8,37m que te van permetre proclamar-te campió d’Europa sub 23 en Finlandia. Fin son pots arribar amb un bot perfecte?
No ho sé. No me marque límits. M’estime no obssessionar-me, treballar dia a dia i anar evolucionant. Sé que puc superar eixos 8’37m saltats en l’estiu del 2013. De fet, en molts salts nults, m’he apropat o fins i tot superat els 8’50. En un bon dia, crec que puc abastar eixe registre.
“Sé que puc superar eixos 8’37m saltats en l’estiu del 2013. De fet, en molts salts nults, m’he apropat o fins i tot superat els 8’50. En un bon dia, crec que puc abastar eixe registre”
Si efectuarem una ràpida enquesta entre els aficionats a l’atletisme al voltant de les esperances de futur, el nom d’Eusebio Cáceres sempre apareixeria…
I m’agrada i m’estimula, clar. Però no pense molt en això. Per descomptat que m’omplin d’orgull totes eixes il.lusions que desperté en molta gent, però repetixc, intente abstarure’m per a centrar-me en ser millor dia a dia. Tant de bo molt prompte puga correspondre eixes expectatives, perquè de momento encara no ho he aconseguit.
Quant a la teua técnica de salt, creus que has abastat la perfecció o encara hi ha detalls per millorar?
Encara me queda molt per millorar en totes les fases del salt, tant en la batuda, com en el vol i en la caiguda. He de buscar que els meus salts siguen més estètics i armònics; de momento, són un poc bruscos
Si tot va bé. I no hi ha cap problema físic més, quina és la teua agenda de competicions fins el Mundial de Pekí en agost?
Vaig competir de nou este passat dissabte en un meeting celebrat en Salamanca, però no en llargada, sino en 100m per a retrobar sensacions. Este dijous me retrobe amb la meua prova en la Dimond League d’Oslo. I després, es possible que puga anar amb el combinat espanyol a la Copa d’Europa de seleccions el 20 i el 21 de juny en Rússia. En juliol, faré algun meeting més, i ja en agost el Campionat d’Espanya en Castelló i el Mundial en Pekín.
Per últim, vorem Eusebio Cáceres en el podi de Pekín?
No és fácil. Sóc conscient que arribaré un poc just de preparació. A més, enguany els rivals estan saltant moltíssim. Però reitere, si no ocorre res estrany i vaig al Campionat del Món, no aniré només a partitipar. Me considere molt competitiu i ambiciós, i buscaré la medalla que se va escapar per un centímetre en Moscou.
” si no ocorre res estrany i vaig al Campionat del Món, no aniré només a partitipar. Me considere molt competitiu i ambiciós, i buscaré la medalla que se va escapar per un centímetre en Moscou”
