Contexte semblant, però majors dificultats. Un mes després que la gimnàstica rítmica reconquerira el cor de l’esport espanyol amb el seu gran èxit en el Campionat del Món celebrat en Stuttgart (medalla de bronze en la classificació general per equips i accés automátic per a Rio 2016), arriba ara el moment de la gimnàstica artística, el Mundial de la qual se celebra esta setmana en Glasgow. El repte de la representació espanyola desplaçada a Escòcia també passa per l’obtenció del passaport olímpic per als Jocs del proper estiu. No obstant, a diferencia de la rítmica, l’artística ho té prou més complicat. Si l’objectiu de les reines en el domini de les cintes, els anells i les maces es presentava prou abastable, tal i com la competició va encarregar-se de demostrar, en el cas del asos nacionals dels salts, la força i l’equilibri, la consecució en Glasgow del passe directe a Rio s’assemblaria, i molt, a una gran conquista. Quasi a una proesa.
El Projecte FER, que va emportar-se una inmensa alegria en Stuttgart gràcies al bronze mundialista i a la consiguient classificació olímpica d’Alejandra Quereda i Elena López, també estarà present en este Campionat del Món de Glasgow. Els seus representants són Isaac Botella (com a suplent) i, sobretot, Néstor Abad, possiblement el millor gimnasta artístic espanyol de l’actualitat. Així va quedar acreditat en els dos últims grans Campionats celebrats, tant a nivel internacional (els Jocs Europeus de Bakú, on Néstor va acabar sisé del concurs general), com a nivel nacional (Campionat d’Espanya en Cáceres, on l’esportista d’Alcoi va proclamar-se campió absolut en la suma total dels sis aparells). I ara, després de la renúncia de Fabián González, el gimnasta FER es convertix en l’indiscutible líder del combinat nacional.
Néstor encapçala una selecció espanyola que somnia amb obtindre una de les huit primeres places en la classificació general. Éste és el resultat exigit per a aconseguir directament la plaça olímpica. Amb el nivel existent en la competició, cada volta més selecte, el desafiament es presenta majúscul. “Cal ser realistes. Abastar una de les huit primeres posicions en el concurs global per equips seria quasi un miracle. El nostre objectiu ha de ser més modest: classificar-nos entre la novena i la setzena plaça per a acudir al Preolímpic del proper mes d’abril. Ahí es distribuixen quatre billets més, i crec que eixe objectiu sí que està al nostre abast”, comenta Néstor Abad, que será un dels 3 combinats del combinat español en competir en els 6 aparells.
Després del calvari de les seues dos greus lesions de genoll, Néstor Abad afronta el seu primer Campionat del Món absolut amb una “gran motivació. Estic en el meu millor momento. Els bons resultats en els Jocs Europeus i en el Campionat d’Espanya m’han aportat molta confiança i seguretat”, comenta l’esportista alacantí. A nivel personal, “aspire a clavar-me per a la final individual, que disputen 24 competidors. I també crec que puc classificar-me en alguna final per aparells, que disputen els 8 millors gimnastes de la fase preliminar en cada aparell, fonamentalment en barra fixa o paral.leles”, aventura l’esportista FER, conscient que en este Mundial ha de pujar la dificultat i exigencia de la seua posada en escena per a ser més competitiu. Als seus 22 anys, encara molt jove, pero alhora en plena maduresa, Néstor Abad busca clavar els seus exercicis. Força, equilibri i concentració per a donar el salt. Personal, mundial i olímpic.
