S’apropen els Jocs Olímpics. La seua proximita tés directament proporcional al creixent interés per aquells esports habitualment més desatesos o minoritaris. Per exemple, el triatló. Noms com els de Javier Gómez Noya, Mario Mola o Fernando Alarza, ferms aspirants a medalla en Rio 2016, resulten cada volta més familiars. En la premsa, en les tertúlies de café. I en el Projecte FER, l’emergent disciplina que combina natació, ciclisme i carrera a peu está perfectament representada. De fet, un dels seus exponens oferia este passat cap de setmana una grandiosa fita. Javier Lluch Pérez (Valencia, 23/04/1998) es proclamava campió d’Europa junior. El millor triatleta continental dels 76 participants. Javier ja havia deixat missatges del seu talent i futur en els últims mesos i anys. No obstant, cap de les conquestes abastades és comparable a l’estrepitosa campanada protagonitzada este passat dissabte en Lisboa.
Han passat ja tres dies des de la teua proclamació com a campió d’Europa junior. Ja ho has assimilat o encara quasi ni t’ho creus?
Encara no del tot. Amb el pas de les hores i els dies, vaig sent conscient de la dimensió del que he aconseguit, pero continue en un núvol. De fet, quan vaig creuar l’arribada, estava desorientat. No sabia si estava en Lisboa, si era campió d’Europa, o si era tot un somni. Tenia una sensació estranya. Poc a poc, ho vaig assumint, però costa.
Abans de la prova, signavas acabar entre els 8 primers. Ha sigut la millor actuació de la teua vida, o inclús ha habut dies amb millors sensacions?
Sí, la carrera d’este passat dissabte ha sigut la millor de la meua vida. Vaig trobar-me pletòric i amb unes grans sensacions de principi a la fi. Vaig patir, és clar, pero vaig gaudir molt més. Per a mi, la clau va ser el meu gran sector de natació. He millorat molt en esta disciplina.
Javier Gómez Noya, Fernando Alarza i Mario Mola són actualmente grans referents en el triatló nacional i internacional. Am quin dels tres t’identifiques més i per què?
La verita tés que em resulta molt difícil quedar-me només amb un dels tres. Són tots tan grans i tan bona gent… Si haguera d’escollir alguna cosa de cadascun, me quedaria amb el caràcter i la constància de Javier, amb el potencial de Fernando i amb la carrera a peu de Mario.
Imaginem que has rebut nombroses felicitacions. Quina t’ha fet més il.lusió?
La nit del dissabte pensava que el meu móvil i el de mon pare anaven a explotar de la quantitat de telefonades i missatges rebuts. De fet, encara tinc algunes respostes pendents. Però me va fer especial il.lusió la felicitació de Javier Gómez Noya, qui va apropar-se a parlar amb mi només acabar el Campionat. Va ser un moment molt especial.
I a partir d’ara, què? ¿Què es pot esperar de tot un campió d’Europa?
A partir d’ara, a seguir entrenant i millorant amb la humilitat i la il.lusió de sempre. He fet molt i, alhora, no he fet res encara. Només demane una cosa: que me seguixca respectant la salut. Per la resta, el meu següent objectiu a curt termini és el Campionat del Món junior de setembre en Mèxic.
