El rugbi 7 espanyol va abastar en 2016 les seues màximes cotes de creixement i popularitat. Va arribar al seu particular èxtasi esportiu. Però també, al final d’una etapa. La històrica i memorable classificació de la selecció espanyola per als Jocs Olímpics de Rio va representar, en si mateixa, un punt d’inflexió. Concloïa un camí i s’iniciava una nova era. En ple procés de renovació del combinat nacional absolut, emergeix un supervivent. Una figura que simbolitza la transició entre el passat més gloriós i el futur més incert, però també més il·lusionant. És el representant FER Javier Mario Carrión Llorens. Als seus 26 anys, l’esportista naixcut a la població valenciana de Godella, però establert a Alacant, travessa la seua etapa de maduresa. Javier afronta el nou exercici amb diversos reptes per complir i conquerir. I en un horitzó més llunyà, repetir presència olímpica en Tòquio 2020.
Aires de canvis i de renovació en el rugbi 7 nacional. Intuixes que hi haurà moltes diferències entre la nova selecció i la dels últims anys?
És veritat que es retiren molts jugadors que tenien un pes important en la selecció, però no és menys cert que es mantindrà una base i que s’incorporaran joves amb molta qualitat i ambició. Per tant, segur que perdrem una mica de maduresa i experiència; però, per contra, esta pèrdua es podrà contrarestar amb frescor i il·lusió.
En 2017, la selecció espanyola afronta dos grans cites: d’una banda, a l’abril, l’intent d’ascens i, per tant, de tornada a les Sèries Mundials masculines; per una altra, a l’estiu, una nova presència en el Campionat d’Europa. Centrem-nos en el primer esdeveniment. Com veus les opcions d’ascens? És un torneig molt difícil. En efecte, només puja una selecció, el campió dels dotze combinats participants. L’any passat, vam arribar molt forts i amb un equip molt treballat, però vam perdre en quarts de final contra un rival que, en principi, era inferior a nosaltres, Hong Kong. Hem d’afrontar esta competició molt mentalitzats. En teoria, els contrincants més temibles i qualificats són Zimbabue i Kong Kong.
Tot i que encara està llunyà en el temps, imaginem que, després del viscut a Rio 2016, voldràs, com siga, repetir presència olímpica a Tòquio 2020…
Per descomptat. Encara que a curt termini il·lusiona ascendir a les Sèries Mundials, com uns Jocs Olímpics, no hi ha res. És un event incomparable. L’experiència de Río va ser inoblidable. M’agradaria repetir en Tòquio.
Pel que fa a la competició domèstica, tot va encaminat a que el teu equip, la Vila-joiosa, ascendixca enguany a la divisió d’honor. Ho veus factible? Si ascendiu, el normal és que en la temporada 2017-2018 continues jugant en l’equip alacantí, es així? La veritat és que tenim un equip molt compensat. És cert que en el nostre grup, format per la resta d’equips valencians i els conjunts catalans, estem demostrant ser els més forts. Però açò és molt llarg i, en la fase definitiva per l’ascens, ens enfrontarem a rivals molt potents d’altres autonomies. Si pugem, en principi m’agradaria seguir a la Vila, però encara és prompte per pensar en açò.
