Tot i que està allunyat dels habituals cànons físics i corporals d’un ‘combiner’, Jorge Ureña (Onil, 08/10/1993) està destinat a marcar tota una època en l’univers de les proves combinades a Espanya. Per descomptat, l’atletisme nacional ha depositat moltes esperances en l’esportista alacantí. Excel·lent en les tanques i la longitud, més limitat en els llançaments, Ureña és un altre producte de la factoria d’Onil, la xicoteta població alacantina de tan sols 7.000 habitants i de la qual també han emergit altres figures de l’atletisme espanyol. En realitat, la figura de Jorge Ureña no solament és peculiar perquè no respon al prototip físic del decatleta corpulent i robust. Hi ha més raons que reforcen la seua singularitat. Per exemple, els seus entrenadors són Jesús Gil i son pare, José Antonio. Normalitat i senzillesa enfront dels elitismes. I, per si no fora prou, a l’esportista FER li agrada tocar el tambor en una xaranga d’Onil. En Ureña, tot, o quasi tot, és diferent.
Així començava un reportatge dedicat a Jorge Ureña publicat en este mateix portal el passat 11 de maig de 2016. Quasi 3 anys després, aquell text ha resultat premonitori. Fa tan sols 48 hores, el passat diumenge 3 de març, el combinerd’Onil es va convertir a Glasgow, Escòcia, en el nou campió d’Europa d’heptatló. És el primer espanyol que aconseguix un èxit com este. Un sonor èxit que el consolida en l’avantguarda internacional. Ureña reforça la seua posició en esta espècie de sala vip a la qual ja s’havia incorporat l’any 2017, quan va aconseguir la medalla de plata en l’Europeu en pista coberta de Belgrad.
A Glasgow, l’esportista alacantí va demostrar que és un excel·lent competidor. Només així s’explica que, en el salt d’altura, s’agarrara al concurs i superara els 2,07 m en el tercer i últim intent. Només així s’explica que, en el salt amb perxa, superara el llistó situat en els 5 metres en l’última oportunitat. Aquells dos match ball salvats in extremishan resultat determinants perquè Ureña s’acabara coronant com a nou campió continental d’heptatló. A més, ha quedat palés que, alliberat de la seua principal tara, els llançaments de disc i javelina, és un atleta extraordinari.
Precisament, este és el seu repte per al futur: acreditar que també pot brillar a l’aire lliure. En realitat, ja ho ha fet. Ureña va completar dos grans actuacions l’estiu de 2017. La primera, el mes de juliol, a Montsó, en la Copa d’Europa de combinades amb la selecció espanyola. La segona, el mes d’agost, a Londres, en el Campionat del Món de Londres, on va ser nové i va sumar la seua, fins ara, marca personal: 8.125 punts. Però a Jorge el perseguixen dos fantasmes. En l’Europeu d’Amsterdam 2016, tres nuls en disc el van privar de la mínima olímpica per a Rio i d’una plaça en el podi continental. En l’Europeu de Berlín 2018, el greu error i el conseqüent zero va arribar amb 3 nuls seguits quan acabava de començar la perxa. Este és el seu desafiament de cara el Mundial de Doha de principis d’octubre: espantar temors i erradicar complexos. Per cabal esportiu i per duresa mental, no serà. Si l’acompanyen unes dosis de sort i desalut, Ureña serà, encara més, l’atleta total. Sense límits. Sense sostre.
