El taekwondo continua impulsant el Projecte FER. Ho ha fet des què va iniciar-se l’any 2016. No obstant això, ha abastat l’excel.lencia durant este passat cap de setmana. I tot per una nova demostració de precocitat, maduresa, talent i classe per part de Blanca Palmer (Gandia, 16/02/1999), la nova sensació del taekwondo nacional. És allò més semblant a un somni. Molt dolç, a més. Amb tan sols 17 anys, tot va molt ràpid per a Blanca. Tant com el vertigen que genera un simple repàs de les seues conquestes durant estos primers cinc mesos de l’any: campiona d’Espanya senior, medalla de plata en la prestigiosa competició internacional de la Copa Presidente d’Alemanya, or en la categoria absoluta de l’Open d’Espanya, or en el Nacional sub 21 i, des del passat dijous 19 de maig, subcampiona continental absoluta… per un segon. Perquè l’esportista de Gandia va perdre la corona europea en l’últim sospir de la gran final. Tot un portent.
No obstant, Blanca es mostra aliena als focus que, inevitablement, comencen a apuntar-la. Immnune a l’atracció que el seu nom comença a despertar. Impassible a la resonància que la seua meteóòrica trajectòria genera. La taekwondista de Gandia viu en el seu particular món. Amb la ingenuitat, la naturalitat i la candisesa pròpies de la seua joventut, quasi infantensa. Escasa en paraules, reconeix que sí, que està “un poc sorpresa pels seus resultats”. Afegix que li queda “molt per millorar”. I està segura que ho aconseguirà gràcies als seus companys del club Olimpo de Sedaví, als que permanentment fa partíceps d’estos moments tan especials. No debades, Blanca conviu amb ells tots els dies.
Qui millor la coneix és Francisco Martín Torres, el seu entrenador des de fa 5 anys. El seu mentor. Paco, com es conegut en el club Olimpo, es nega a aplicar-li el terme “estrela”. En tot cas, reconeix que Blanca “ja no és cap desconeguda en el màxim nivell. Les seues rivals la tenen molt present. De fet, en les últimes setmanes i mesos ha guanyat contrincants que van a estar en Rio. I això es molt significatiu”. Per al preparador valencià, la història que està protagonitzant Blanca “era inimaginable”. Quan vaig començar a preparar-la fa 5 anys, no podia ni intuir esta evolució. Va molt rápida, sí. No sé si massa, però hi ha un aspecte que la fa especial i que em tranquilitza, i és la seua maduresa. A pesar de la seua joventut, té un equilibri mental privilegiat, el seu saber estar en el tapís resulta impressionant. La seua gestió dels combats i de la pressió és sorprenent”, afirma, orgullos, Paco.
Després d’este tsunami de sensacions, Blanca haurà d’aterrar, de nou, en la seua realitat, la d’una jove de 17 anys. Ara, aparcarà el taekwondo durant unes jornades i se centrarà en superar els examens finals de primer de Batxiller. I després, més reptes. Encara li queda un gran desafiament per afrontar: el Campionat d’Europa sub 21. Encara que, passe el que passe en este certamen, la matricula d’honor esportiva, ja no li la lleva ningú. I difícilment es podrá relaxar. Primer perque el seu caràcter i ambició no li ho permetran. I després, perquè té competència en casa. Sí, Alba, la seua germana xicoteta, també va per a figura. Ja ha sigut campiona d’Espanya i medalla de bronze europea en categoria cadet. I, segons algunes persones que coneixen a les dos, te, fins i tot, coses millors que Blanca. Vaja parella.
