Camí del seu últim trimestre, l’any 2017 encara ens reserva cites esportives d’envergadura. Entre elles, per exemple, el Campionat del Món d’handbol femení a Alemanya. Ja és un clàssic que, cada mes de desembre, les cèlebres guerreres reivindiquen protagonisme amb la presència en Europeus (anys pares) o Mundials (anys imparells). I ja és habitual que estos partits del combinat nacional faciliten el retrobament de dos esportistes del Projecte FER. Separades durant l’any per milers de quilòmetres (una juga a Gran Canària, una altra ho fa a Dinamarca), els camins de Sílvia Navarro (20/03/1979, València) i Lara González (22/02/1992, Alacant) convergeixen quan ambdues s’enfunden l’elàstica de la selecció. Una coincidència que, inexorablement, arriba quan hi ha una convocatòria. Fins i tot, ara, quan el que està a l’altre costat del telèfon és el nou seleccionador.
Des que el passat mes de març Carlos Viver prenguera el comandament de les Guerreres, hi ha dos detalls que no han canviat a la selecció espanyola. D’una banda, el nombre d’integrants de les seues llistes, vint-i-nou. I d´altra, el nucli dur. Un reduït nombre de jugadores entre les quals s’inclouen les dues esportistes del Projecte FER gràcies a una filosofia: “Qui està millor, juga”.
“El canvi de seleccionador ha sigut satisfactori, té les idees molt clares i així ens ho exposa a les jugadores. Ha sigut jugador, i entén a la perfecció la nostra situació en pista. Sap molt d’handbol. Crec que no hi ha ningú fix. Ell aprofita el millor estat de forma de cada jugadora”. Ho diu una jugadora com Sílvia Navarro. L’experta portera valenciana és una veu autoritzada dins del vestuari. La seua opinió és molt similar a l’expressada per la lateral alacantina Lara González. “Hem tingut diferents concentracions, està provant noves jugadores i jo crec que no hi ha ningú intocable a la selecció. Estic molt contenta per estar en una nova convocatòria i amb ganes de jugar les eliminatòries i classificar-nos per al següent Europeu”, explica Lara.
En una setmana, arrancarà la fase de classificació per al Campionat d’Europa de França que es disputarà al desembre de 2018. Espanya comparteix grup amb Alemanya, Turquia i Lituània. Els dos primers accediran al certamen continental de 2018. En esta primera finestra, el combinat nacional rep a Turquia (dimecres 27, a Melilla) i s’enfronta a Lituània (diumenge 1, en terres bàltiques). Dos partits que, a priori, haurien d’aplanar el camí de les Guerreres cap a terres gal·les. Així i tot, la veterana cancerbera valenciana no es fia: “Qualsevol partit amb l’elàstica nacional és complicat, crec que hem de seguir en la mateixa línia que fins ara, i prendre’ns qualsevol encontre com si ens estiguérem jugant la vida. Tant de bo els resultats ens acompanyen, perquè ganes, treball i força, no ens falta”, comenta Sílvia.
La selecció espanyola no ascendeix a un podi internacional, una plata, des de l’Europeu de l’any 2014. En les tres últimes grans cites, Mundial 2015, Jocs de Riu 2016 i Europeu 2016, els resultats no van ser els esperats. No obstant açò, Lara González manté l’optimisme: “És clar que, en els últims campionats, no s’han aconseguit els resultats que ens hagueren agradat, però ara és el moment de mirar cap a avant. Hi ha un nou cicle, nous reptes com el Mundial d’Alemanya, i tinc moltes il·lusió i ganes de fer-ho bé”.
Estem ja, per tant, en el compte arrere del gran esdeveniment de l’any, el Campionat del Món d’Alemanya en el mes de desembre. Mentre, afilen les seues armes: “Espanya sempre és guerrera per naturalesa, i així ho volem transmetre en pista. Volem donar sempre nostra millor versió”, recorda Sílvia a hores d’iniciar una nova concentració amb la selecció espanyola. Una idea que es converteix en mantra en boca de Lara: “Mai deixem de ser guerreres. Les coses poden eixir millor o pitjor, però Guerreres som sempre”, conclou l’esportista alacantina.
