Quasi com un gol salvador en l’últim minut. O com una cistella guanyadora a la vora de la botzina final. O com eixa espectacular remuntada que es recorda molt de temps. Així va resultar la vesprada del dissabte 2 de juliol per a Pablo Torrijos i Concha Montaner. Els dos atletes del Projecte FER van iniciar el passat mes de febrer les seues particulars aventures amb destinació als Jocs de Río 2016. Tret del parèntesi obert des de finals de març fins principis de maig, van intentar, una setmana sí i altra també, la consecució de les famoses i diabòliques mínimes olímpiques, eixe requisit indispensable per a competir durant el proper mes d’agost en el majestuós estadi Joao Havelange de la capital carioca. Al remat, després de múltiples assalts infructuosos, quan més presionava el calendari, tant Pablo com Concha van donar amb els seus vols somniats.
Què es el primer que vares sentir o pensar en comprovar que havies aconseguit la famosa mínima?
Concha Montaner: Una alegria immensa, indescriptible. Només jo sé allò que havia lluitat per eixe moment. Va ser un instant molt emotiu. A més, en l’últim intent dels que vaig disposar.
Pablo Torrijos: Va ser com un alliberament . Per descomptat, vaig experimentar una gran alegría; però sobretot, la sensació va ser d’alleujament, de llevar-me un pes de damunt.
¿Havies arribat a caure en el desànim i a pensar que no ho abastaries?
Concha Montaner: En el desànim total, no. Però és inevitable patir certs baixons emocionals, tant per unes molèsties físiques que no desapareixien del tot, com per vore que el temps s’esgotaba. Però mai vaig deixar de creure. Sabía que eixe gran salt podía arribar en qualsevol moment.
Pablo Torrijos: Estes últimes setmanes no havien sigut fàcils. Veia que el temps s’esgotava i vaig tindre els meus moments de dubtes. Però en els dies previs a Sierra Nevada, vaig optar per abstraure’m de tots els pensaments negatius. I ho vaig aconseguir. Portava un mes amb millors sensacions que marques.
Una vegada ja en Rio, quins son els objectius? (per a Pablo, seran els primers Jocs; per a Concha, els quarts)
Concha Montaner: M’agradaria aconseguir l’objectiu que, per diferents motius, se m’han resistit en els anteriors Jocs: ser finalista i demostrar les raons de la meua classificació per a Rio 2016 i de les meues quatre participacions olímpiques.
Pablo Torrijos: Me plantege diversos objectius. Recuperar la meua millor versió i nivell i, a ser possible, ser finalista, es a dir, acabar entre els 8 primers. Per a això, estic pràcticament obligat a superar la frontera dels 17m.
¿Qué es lo que más ilusión os hace de la cita olímpica de Río?
Concha Montaner: Son mis cuartos Juegos. Cuando me fui de Londres, pensaba que no volvería a estar en esta competición tan mágica. Por ello, quiero saborearlo a tope. Me he demostrado que me merecía una nueva oportunidad, y que con sacrificio y voluntad, todo es posible. Y por supuesto, medirme sin complejo con las mejores.
Pablo Torrijos: Disfrutar cada minuto de mis primeros Juegos. Desde el vuelo de ida, la estancia en la Villa, los entrenamientos previos ya allí en Brasil, el día de la competición… Echaré la vista atrás, recordaré todo lo que me ha costado y seguro que me emociono. Por eso, quiero disfrutarlo al máximo
