Les transicions de Romaric Forques i Javier Lluch

El final de temporada és el moment de fer balanç. El temps de valorar els pros i els contres. De vore quines coses s’han fet bé i en quines cal millorar. També és l’instant en el qual es mira cap a endavant, en el qual es fixen nous objectius i, sobretot, estratègies per assolir-los. En este vaivé entre les anàlisis i les decisions, dos esportistes FER han arribat a la mateixa conclusió. Tots dos comparteixen disciplina, el triatló, i, durant tres anys, també han conviscut en el mateix lloc d’entrenament. Però, a partir de 2018, els seus camins se separen. Són Javier Lluch i Romaric Forques.

Javier Lluch abandona la que ha estat casa des 2014, el Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Madrid, també conegut com ‘La Blume’, per a fer les Amèriques. Fins Estats Units ja ha viatjat el triatleta valencià per a prosseguir amb la seua formació esportiva i acadèmica. Lluch ha acceptat, finalment, la invitació de l’entrenador de Virgínia que li proposava posar-se sota les seues ordres a la Liberty University. Una crida que arribava després d’un minuciós seguiment després de les seves brillants actuacions en els dos últims Campionats d’Europa júnior: or a Lisboa 2016 i plata a Àustria 2017.

Als seus 19 anys, a més, la temporada vinent viurà una altra mudança important en la seua vida esportiva: el pas de la categoria júnior a la divisió sub 23. Possiblement, el més difícil en el món del triatló. Un curs, per tant, ple de reptes en què alternarà la seua presència als Estats Units, on estudiarà International Bussines, amb els viatges a Europa i Espanya, on els esperen les competicions.

La decisió de Romaric Forques, però, porta més temps presa. L’estiu va ser el temps de reflexió en què l’esportista d’origen francès va decidir canviar d’aires. Ha tornat a casa, a Bétera, on Jordi Jordà dirigeix ​​les seves evolucions.

La temporada que serà la seva segona com a júnior. Per tant, la de la seva consagració en la categoria. En el seu palmarès de 2017 sempre recordarà la medalla de plata del Campionat d’Espanya. Un segon lloc que bé va poder ser un or. Va ser el millor moment d’un curs accidentat que va començar amb grans expectatives, però que es va truncar amb una caiguda en la prova de selecció pel Campionat d’Europa i, sobretot, amb una incòmoda lesió: una perforació en les seues costelles que li provocava un gran patiment en els entrenaments diaris. Tot ells és història. Ara, de tornada a casa, Romaric només es planteja certificar tot el potencial que se li pressuposa. Que no és poc. El mateix que Javier Lluch, però, ara, des de diferents centres d’operacions. L’un i l’altre han protagonitzat els seus particulars transicions.