Per molt que dues greus lesions en el seu genoll dret, en els anys 2011 i 2014, li hagen adobat, li hagen endurit i li hagen acostumat a conviure amb l’adversitat, el gimnasta Néstor Abad (Alcoi, 28 anys) no pot evitar, en les últimes setmanes, una explosiva mescla de desolació, abatiment, ràbia i frustració. Tot, per la miocarditis moderada que li ha sigut diagnosticada després de moltes proves mèdiques. La miocarditis és una inflamació del teixit muscular del cor. El malson va començar a principis de gener. “Quan arrancava els entrenaments, al més mínim esforç, començava a sentir-me malament. Pulsacions accelerades, fatiga, dolor de pit, sensació d’ofec o falta d’aire. Durant els dos o tres primers dies, volia pensar que era una crisi passatgera. Em van transmetre que podia ser un episodi de nervis o ansietat. Però prompte, vaig reparar que alguna cosa no anava bé, que això era seriós. Per desgràcia, els pitjors temors s’han confirmat”, explica l’esportista alacantí.
“En principi, em van practicar un TAC, prova que no va revelar gens greu. És a dir, vaig seguir entrenat amb una certa normalitat i exigència, però no podia. Em resultava impossible. Fins i tot, va haver-hi dies en què vaig patir marejos abans d’acabar les sessions. Per tant, vaig decidir baixar la intensitat i fer entramientos molt més suaus, però també així em trobava malament. Finalment, arran d’una ressonància magnètica, és quan s’ha revelat l’afecció”, comenta Néstor Abad, obligat, de moment, a parar per complet entre 3 i 6 mesos.
Ara, s’està estudiant l’origen de la malaltia. “Òbviament, soc el primer sorprés. Com a esportista d’elit, he portat una vida i una alimentació sana i ordenades. A més, em xoca que haja aparegut ara i no a l’inici de la meua carrera esportiva. Estic tan noquejat, com impotent i desconcertat. Però, sobretot, trist, perquè ja em puc acomiadar de la temporada. Tant de bo es vaja amb la mateixa rapidesa amb la qual he vingut i puga estar en el Mundial, previst a Liverpool el mes d’octubre, però sincerament no ho crec”, afig el gimnasta FER.
Convertit en el millor exponent de la gimnàstica artística espanyola durant els últims 6 anys, Néstor Abad acumula una amplíssima experiència a la seua esquena. Curiosament, el gimnasta alacantí mai ha pogut brillar ni en Campionats d’Europa ni en Jocs Olímpics. L’esportista alacantí ha sigut present en els Jocs de Rio de Janeiro 2016 i en els de Tòquio 2021. En cap dels dos, va poder exhibir la seua millor versió. Per contra, Abad sí ha quallat excel·lents actuacions en els Campionats del Món. Sobretot, en el de Doha 2018. També, encara que en menor mesura, en el del Japó 2021.
“Sempre es diu que les lesions arriben en el pitjor moment. Per descomptat, en aquesta ocasió, ho puc testificar. Després de la decepció patida en els Jocs de Tòquio, havia recuperat força i confiança amb la meua actuació en el Campionat del Món del passat mes d’octubre al Japó. Aqueixa inèrcia positiva que em va donar el recent Mundial em va reafirmar en la meua ferma voluntat de donar-me una nova oportunitat olímpica i intentar recórrer el camí cap a París 2024. Si així ho havia decidit, no era per enrocar-me o buscar revenja després de les males experiències de Riu i Tòquio. Continuava per plena convicció. Perquè considere que encara tinc per davant uns anys bons i que encara no ha arribat el moment de dir adeu”, assenyala l’esportista FER.
Néstor Abad es troba ara en el seu Alcoi natal amb la seua família. “La veritat és que la meua vida ha canviat per complet. Acostumat als duríssims entrenaments, ara el repòs és total. Com a molt, algun lleuger passeig per a portar als meus fills al col·legi. Malgrat aquesta quietud i inactivitat, encara patisc algun episodi de malestar. És més, per si de cas, he deixat de prendre café, una de les poques llicències que em permetia en l’alimentació. El pitjor de tot és la incertesa, tant per com s’ha originat, com per quan acabarà. Jo, en les dues greus lesions de genoll, era conscient que m’esperava una llarga recuperació, però sabia que la travessia pel desert tenia un final. Ara, no. Ara, desconec quan acabarà el malson. És el que pitjor porte”, assenyala, per a acabar Néstor, immers en la seua rotació més difícil. Però de complicades tessitures anteriors ha eixit. Aquesta no serà una excepció.
