Per mèrits propis, gràcies al seu incansable treball, i producte d’una vida sacrificada, quasi monacal, Lidón Muñoz del Campo s’ha convertit en una de les principals icones de la natació espanyola. Per davant, lògicament, la incomparable Mireia Belmonte, Jessica Vall… i poc més. L’esportista castellonenca ja va apuntar una notable evolució l’any 2017. Però va ser l’any passat quan va protagonitzar la seua particular explosió. Una irrupció en tota regla. Va batre en diverses ocasions el rècord d’Espanya dels 50 m lliures. Va conquistar 2 plates individuals en els Jocs Mediterranis. Va estar a punt de classificar-se per a la final dels 50 m lliures en el Campionat d’Europa. I va estar present en dos semifinals del Campionat del Món de piscina curta. En l’actualitat prepara la seua participació per a l’Open de primavera, l’esdeveniment més important de tots els que es disputen durant l’any en una piscina nacional. Del 6 al 10 d’abril, a Sabadell, Lidón es juga a una sola carta l’obtenció de les mínimes per al Campionat del Món d’este estiu a Corea (21-28 de juliol).
Sí. Considere que encara puc superar-me a mi mateixa. En primer lloc, perquè sempre hi ha aspectes purament tècnics per millorar. I després, perquè l’experiència és vital. Jo no sóc la mateixa nadadora de fa 2 anys. Em veig més feta. I encara ho puc ser més. Per tant, sí, crec que estic en condicions de ser millor.
Les mínimes són exigents, però crec que les puc aconseguir. Cal aconseguir la classificació complint els criteris de la Federació Espanyola: rebaixar una marca determinada en les eliminatòries inicials; rebaixar una altra marca, més dura, en les semifinals; i quedar primera o segona espanyola en la final de l’endemà. El camí és dur. Jo, com sempre, les buscaré en els 50 m i els 100 m lliures.
No. La mínima per als Jocs Olímpics de Tòquio caldrà aconseguir-la en l’Open de primavera de l’any 2020, 3 mesos abans dels Jocs.
M’agraden igual els 50 m i els 100 m lliures. He aconseguit controlar els aspectes tàctics i tècnics en les dos distàncies. Disfrute molt en l’sprint explosiu dels 50 m, com en l’sprint controlat dels 100 m. Dit això, també contribuiré perquè Espanya tinga presència en el relleu 4 x 200 m lliures en el Mundial de Corea.
Em veig prop, no ho negaré, però ni de bon tros crec que ho tinc fet. He de continuar treballant amb la mateixa força, humilitat i intensitat d’estos últims mesos. El creixement que he experimentat i la confiança que he adquirit em fan ser optimistes, però encara queda molt. Només demane que em respecten les lesions.
La mínima per als Jocs de Tòquio caldrà aconseguir-la en l'Open de primavera de l'any 2020
