Encara que no es així en tots els esports, l’inici del mes de setembre representa per a moltes modalitats i molts dels seues practicants el tret d’eixida d’una nova temporada. I amb el principi del curs, es revitalitzen les il.lusions, es recarreguen les energies, es tracen els objectius, es dibuixen els plans de futur… i es creuen els dits per a que la salut s’impose. Alguns dels integrants del Projecte FER han vixcut una primera meitat de 2015 per a oblidar. En major o menor mesura, han estat condicionats per unes lesions que els han impedit lluir o, simplement, entrenar i competir. Per a quasi tots ells, el pitjor ja ha passat. Encaren el començament del nou exercici en millors condicions físiques i amb competicions a curt o mig termini.
Ha hagut casos extrems. Per exemple, el d’Adrián Valero, un dels exponents del fèrtil planter de lluita grecorromana localitzat en Sagunt. Ja es va perdre per dos voltes el Campionat d’Europa cadet dies abans de les seues respectives celebracions (en 2013 per una lesió en el muscle, en 2104 per una lesió en la cella). A finals del passat any, va trencar-se el genoll dret. Va passar pel quiròfan. Set mesos després, Adrián ja entreveu la llum, el seu genoll respon i ja s’il.lusiona amb la seua reaparició, prevista en noviembre amb motiu de la lliga de clubs. Altre cas especialment traumàtic va ser el protagonitzat per Anna Sanchis. Després del seu espectacular doblet (crono i ruta) en el Campionat d’Espanya de ciclisme en juny, una desgraciada caiguda en la segona etapa la va obligar a retirar-se del Giro d’Itàlia, la prova reina del ciclisme femení a nivel internacional. Tres mesos després d’aquell greu contratemps, l’esportista de Xàtiva somnia amb la seua presència en el Mundial, previst a finals de setembre en Estats Units.
També s’han passat l’any 2015 pràcticament en blanc tres atletes: el migfondista de Canet lo Roig Axel Vives, a causa d’un fascitis plantar, el decatleta d’Onil Carlos Sánchez Juan, per culpa d’una lumbalgia; i altre decatleta, en este cas el castellonenc Víctor Pastor, que ha enllaçat trencaments musculars durant el primer semestre de l’any. En els tres casos, les recuperacions són un fet. Axel i Víctor tornaran a competir en plenitud de condicions el próxim 19 de setembre en el marc de la Copa d’Europa junior de clubs en Turquia; per la seua banda, Carlos ja s’entrena al màxim nivel, encara que no reapareixerà fins la part final de l’any. Capítol a banda mereix el cas d’Eusebio Cáceres. Sengles lesions li impediren competir tant en l’Europeu de pista coberta com en el Mundial a l’aire lliure. L’alacantí espera redimir-se de tots el seu infortuni en els dos Nacional de 2016 y, sobretot, en els Jocs de Rio.
Pel quiròfan també passaren dos joves esportistes FER, Tamara Miquel i Natalia Peña. La primera, la taekwondista de Picanya, va deixar d’entrenar en abril per a operar-se del genoll dret. Des de meitat de juliol, ja s’exercita amb normalitat i ja somnia amb els seus dos propers objectius: el Campionat d’Espanya (en setembre en Marina d’Or) i l’Europeu (en octubre, en Riga). La segona, la nadadora valenciana allotjada en el CAR de Madrid, va començar a patir dolors en el muscle en el mes d’abril. Va ser intervinguda en juny i va perdre’s el Campionat d’Espanya d’estiu. La seua rehabilitació va pel bon camí i espera competir de nou en el Nacional absolut d’hivern en novembre. I un dels últims casos de llarga inactivitat durant 2015 ha sigut Héctor Cabrera. El campió d’Europa paralímpics de javelina en 2014 va estar 5 mesos parat a causa d’una lesió en el colze dret. Abans de l’estiu, l’atleta d’Oliva, va començar a provar-se. Ara, ja quasi al cent per cent, té gravat a fon en la seua ment un event i un lloc: el Campionat del Món de Qatar en octubre.
