Manu Bargues no va poder assistir el passat divendres 21 d’abril a la presentació del FER 2017. Hi havia un motiu de pes. L’esportista valencià, de 22 anys d’edat, era un dels quatre components de la selecció espanyola presents a Bielorússia, escenari del Campionat d’Europa sub 23 d’esgrima. Durant eixe divendres, Manu no podia imaginar que estava a tan sols tres dies d’abastar un dels principals èxits de la seua incipient i prometedora carrera esportiva: la medalla d’or amb el combinat nacional en el torneig per equips del certamen continental sub 23. Un gran fita que avala, més si és possible, a este jove conjunt espanyol i que el consagra com una ferma esperança per a que l’esgrima espanyola, absent a Rio 2016, es classifique per als Jocs Olímpics de Tòquio. Hores després de l’or europeu, estes són les reflexions de Manu.
Abans que res, enhorabona per la medalla d’or en la competició per equips de l’Europeu sub 23. Ho esperàveu?
Almenys, esperàvem pujar al podi. L’any passat, a Bulgària, vam acabar setens i ens vam quedar a prop de les medalles. Crec que formem un quartet molt competitiu. Esta medalla d’or sub 23 no és el nostre primer èxit important a nivell internacional. Per tant, veníem amb moltes expectatives. Per a nosaltres, no ha estat cap sorpresa, però sí una enorme alegria.
Els mateixos quatre components ja vareu aconseguir la medalla de bronze en el Campionat del Món de l’any 2013. Amb quina de les dos fites te quedes?
Amb els dos per igual. Aquell bronze júnior de l’any 2013 també va ser espectacular. Primer, per ser en un Mundial; i després, pel mèrit de pujar al podi d’un certamen universal en el nostre primer any com a júnior. I este or europeu sub 23 també té un gran valor perquè reforça el nostre treball i ens avala com les grans esperances de l’esgrima espanyola per al present i el futur més immediat.
Dos dies abans de l’or per equips amb la selecció, havies sigut nové en el torneig individual d’este mateix Campionat d’Europa sub 23. Quines sensacions te va deixar eixa novena plaça individual?
Molt bones, la veritat. Pense que vaig fer una brillant competició individual. Vaig completar 1 poule o fase classificació impecable, amb 6 victòries en 6 combats. Després, vaig quedar exent a la primera ronda, vaig guanyar els setzens de final i vaig perdre en vuitens contra un rival polonès, encara que competint de tu a tu. En aquell moment, em vaig quedar una mica decebut, perquè vaig fregar la lluita per les medalles. Però ara, amb una major perspectiva, el balanç és bo. I després de l’or per equips, és excel·lent.
Has comentat abans que este quartet campió d’Europa sub 23 es consagra com una gran esperança de present i de futur per a l’esgrima espanyola. Tant per a pensar que podeu arribar a Tòquio 2020?
Esta és la nostra gran il·lusió i ambició. Encara que tots som molt joves, ja representem també pràcticament la base al complet de l’equip absolut. Per descomptat, encara ens queda un llarg camí per recórrer per a assolir el màxim nivell que ens permeta anar als Jocs Olímpics. Però tenim temps per a progressar i tenim les nostres opcions. I, per descomptat, èxits com el de dilluns suposen una enorme motivació.
Per últim, el calendari encara vos depara dos grans Events internacionals: en juny, l’Europeu absolut en Georgia; i en juliol, el Mundial absolut en Alemanya. Esperes anar i fins on podeu arribar?
És clar que espero anar. Encara que l’última decisió correspon als responsables tècnics de la Federació, crec que tinc bastants opcions de ser un dels quatre tiradors d’anar als dos grans Campionats. Pel que fa a fins on podem arribar, cal reconèixer que el nivell és molt més alt. Però, amb les nostres ganes i motivació, estem segur que ho podem fer molt bé.
