A banda de la seua grandesa, del seu magnetisme i de la seua espectacularitat, els Jocs Olímpics són considerats per als seus grans protagonistes, els esportistes, com la destinació final d’una llarga travessera. Com la recompensa més emocionant a mesos i anys d’esforços i sacrificis. En alguns casos, com el premi a la capacitat per a sobreposar-se a tot tipus d’adversitats i dificultats. De segur que Rio 2016 oferirà una llarga llista d’atletes que van superar les lesions més greus, els infortunis més cruels, els problemes més disuasoris. Paradigmes de tenacitat, de duresa mental per a no rendir-se. En el Projecte FER hi ha un exemple especialment gràfic e com presentar-se en el cim olímpic després de travessar un camí ple d’espines i emboscades. El personifica Néstor Abad, gimnasta naixcut a Alcoi en l’any 1993.
Fa ara dos anys i mig, Néstor Abad ni s’imaginava que acabaria sent olímpic en els Jocs de Rio. En febrero de 2014, una desgraciada caiguda només començar l’exercici d’anelles en la Copa del Món de Cottbus, Alemanya, el colocava de nou en la foscor més absoluta. El seu genoll dret quedava destrossat amb el trencament del lligament creuat anterior i del menisc. Era la segona volta que li ocorria. Ja va patir el mateix esglai a finals de 2011 durant un entrenament. “Tire la vista enrrere i no puc evitar emocionar-me. Quan vaig patir la segona lesió, vaig pensar que fins ací haviem arribat. Però feliçment, eixe abatiment va durar molt poc. Ho vaig asumir amb enteresa i resignació. I vaig eixir reforçat d’aquella experiència”, comenta el gimnasta alacantí.
Per a Néstor Abad, la quota de desgràcies va acabar-se en aquell pavelló alemany. A partir d’eixe moment, l’esportista FER va iniciar una etapa de ressorgiment. A nivel personal, perquè les dos lesions de genoll “van fer-me més fort, més madur, més pacient”. En l’àmbit esportiu, perquè els dos últims anys, amb el respecte de la salut, han permés redescobrir tot el talent i la classe que atressora l’atleta alacantí. A Espanya s’ha consagrat com el millor gimnasta nacional de l’actualitat. Així ho reflectixen els dos ors consecutius en els Nacionals absoluts de 2015 i 2016. A més, a nivel internacional, ha obtingut interessants resultats. Per exemple, la sisena plaça en els Jocs Europeus de Bakú de 2015. Conclusió, Néstor ha sigut l’escollit per la Federació Espanyola de gimnàstica per a participar en Rio 2016.
L’esportista FER competirà a Rio en el concurs global dels sis aparells: anelles, barra fixa, cavall amb arcs, paral·leles, salt de poltre i sol. El funcionament de competició l’explica el mateix Néstor. “Durant una sola jornada, faré una mena de fase classificatòria amb els sis exercicis. Els 24 gimnastes que aconsegixquen les puntuacions globals més altes amb la suma dels 6 aparells, passen a la final individual del concurs general, la coneguda com all around. A més, els 8 millors en cada aparell durant esta fase de classificació disputaran les finals de cada exercici per separat. Els meus objectius passen per clavar-me entre els 24 millors per a la final dels sis aparells, i no descarte classificar-me entre els 8 millors per ser a la final d’un exercici concret. En concret, les meues millors opcions passen per barra fixa i paral·leles “. Este és el full de ruta de Néstor al Brasil. El més important, l’alacantí irradia il·lusió. En la seua ment no hi ha rastre dels malsons físiques del passat. Per al gimnasta alacantí, Rio és la destinació després d’un camí escabrós i accidentat. Un exemple de superació.
