Nous aires, noves destinacions, noves etapes. Pablo Torrijos i Eusebio Càceres donen sengles cops de timó a les seues respectives trajectòries esportives. Després de romandre des de molt xicotets en les seues poblacions natals (Eusebio, a Onil; Pablo, a Castelló), tots dos saltadors del Projecte FER han decidit emigrar al Centre d’Alt Rendiment de Madrid. Un gir per a rellançar les seues vides atlètiques. Un viratge per a retrobar-se a si mateixos. Per a redescobrir les seues millors versions. Per diferents motius, i cadascú amb les seues particularitats, Eusebio i Pablo han travessat una fase complicada. De cert estancament. No han assolit els objectius marcats. Amb un inevitable punt de nostàlgia, però convençuts de la seua aposta, els dos esportistes comencen de zero. Encara són molt joves: 25 anys per a l’alacantí, 24 per al castellonenc. Tenen tot el temps del món per davant.
Víctima d’una infinitat de lesions, Eusebio porta tres anys en blanc. Encadenat a les experiències negatives d’un temps a esta part, recorda molt vagament i amb molta melancolia la seua última gran conquesta: l’or a l’Europeu sub 23, títol obtingut en juliol de l’any 2013 a Finlàndia. Aquell gran salt de 8,37m és l’última fita aconseguida en plenitud de condicions físiques. A partir d’este moment, incessant successió de desgràcies, desventures i turbulències. Una desesperant intermitència. Impossible que els dubtes i la desesperança no sacsegen la ment. Amb tot, i després de posar-se en mans del prestigiós Pedro Guillén, va poder arribar a temps d’assaltar la classificació per als Jocs de Rio. No ho va aconseguir. Un nou colp. L’enèsim. El que, però, el va espentar a mamprendre un viatge inimaginable fa pocs mesos.
“Necessitava començar una nova etapa. Canviar de mètodes, d’hàbits, de tècniques. Provar una altra cosa. Motivar-me de nou”, explica Eusebio Càceres. Un adéu a Onil no exempt de tristesa i emoció. “Tota la vida amb els meus entrenadors, José Antonio Ureña i Jesús Gil. Ells ho han estat tot per a mi. Comunicar-los la decisió va ser una de les coses més difícils de la meua vida. Un glop molt dur. Però ho van entendre i em van recolzar”, rememora Eusebio. Una història molt similar a la de Pablo Torrijos, per a qui ha resultat molt traumàtic separar-se de Claudio Veneziano, el seu preparador des de fa molts anys. El màgic tècnic sicilià que va convertir al castellonenc en el primer saltador espanyol a superar la barrera dels 17m. Per dues vegades, a més. Va ser en l’hivern de 2015. La segona vegada (17,04m) per a ser subcampió d’Europa en pista coberta.
