Pablo Torrijos: “A Praga vaig a per l’or”

Dies després d’eixe salt històric de 17,03m, amb el qual ha entrat a formar part de la història d’or del atletisme espanyol, l’atleta FER Pablo Torrijos ha visitat este matí la Fundació Trinitat Alfonso i s’ha mostrat feliç però no eufòric, perquè té clar que en dos setmanes es disputa l’Europeu de Praga. I ahí Torrijos vol tornar a escriure el seu nom amb lletres d’or i convertir en realitat el su somni: proclamar-se Campió d’Europa en triple salt.
 
Com et trobes després d’haver realitzat un salt per a la història superant la barrera dels 17 metres?
 
Estic content per haver-ho aconseguit, és una marca que buscaba fa temps. Era com una barrera psicològica que sempre costa abastar. No obstant això, no estic molt eufòric perque en dos setmanes tinc l’Europeu de Praga, que és el verdaderament important.
 
Récord d’Espanya i millor marca europea de l’any. Un dia ple de gloria amb el qual hauràs somniat en moltes ocasions.
 
Sí, quan em vaig a anar al llit eixe dia, vaig pensar: “hui he complit un somni, hui no és qualsevol dia perquè he aconseguit fer realitat un somni que perseguia des de fa temps”. Però ara ja está complit i ja tinc nous objectius.
 
De fet, abastar els 17 metres era un repte que estaves buscant des de fa temps.
 
Sabia que podia aconseguir-ho. Però en altres ocasions tambè me trovaba bé i no ho había abastat. Quan vaig vore al marcador 17,03, vaig pegar un crid de ràbia diguent-me “per fi ho he fet”. Fa un temps, el campió olímpic de 2008 em deia que el que més li va costar es saltar 17m, trencar eixa barrera. Però després tot era més fácil, inclús en un any va pasar de 17m a millorar molt les seues marques. De vegades, el que més costa és superar eixe mur psicológic de saber que pots i no arribes, però quan ho fas, dius ja està.
 
 
Has rebut un allau de felicitacions, hi ha alguna que t’ha fet especial il.lusió?
 
Sí, la dels dos anteriors plusmarquistes de triple salt, tant en pista coberta, com a l’aire lliure. Em va fer especial il.lusió que em felicitaren ells perquè eren a qui havia superat. De fet, estaven molt contents de que, per fi, un espanyol botara 17 metres.
 
Qué t’han dit el teu entrenador, els teus companys del Platges de Castelló i la teua família?
 
L’abraç que em vaig donar amb ell es resumeix en una expressió: “per fi”. Els meus companys tambè estan molt contents de que fora un del grup qui botara 17 metres. I a casa, abans de la competició li vaig dir a mon pare: crec que puc abastar els 17m, i ell me responia que tranquil, que en pista coberta se salta menys, i que si arribava als 16,80, ja estaria molt bé. Jo insistia en que volia els 17m, que els 16’80 no me satisfarien, i ell me repetía que ja ho firmava. Però li vaig demostrar que tenia raó i que la meua ambició estava justificada.
 
 
I quan et diuen que has botat 17,03 metres, qué és el primer que et passa pel cap?
 
Quan vaig vore el 17, vaig començar a cridar de ràbia, s’en va alliberar l’ànima i em vaig traure de damunt un pes important.
 
Després d’esta fita, a continuar somniant a Praga. Tot el món centra les mirades en tú de cara a l’Europeu. Són molts ja els que et veuen amb una medalla e inclús campió.
 
Alguns ja me han penjat la medalla i encara ni he viatjat a Praga. És una pressió que no me afecta per a res. Sempre que isc a la pista, vull gaudir i donar el millor de mi. Vaig a Praga a donar el màxim;  si ho done tot i sóc campió, estaré content, però si ho faig el millor que puc i finalitze quart, també estaré feliç de la meua actuació.
 
I tú com et veus, quin objectiu et marques?
Veient el meu salt d’Antequera, crec que puc millorar perquè no va ser un salt perfecte. De fet, al principi  no volia vore el video i això que jo sóc molt d’analitzar. Si haguera millorat dos cosetes més, no sé el que haguera saltat. Per tant, ara vaig a Praga a donar el màxim i a intentar guanyar. Jo vaig a per l’or.
 
Per tant, et veus millorant la marca aconseguida al Campionat d’Espanya a Antequera?
 
Sí, la marca crec que puc millorar-la perquè no va ser un salt perfecte. De fet, al quint intent vaig fer un salt molt normalet i quasi arribe als 17 metres. Puc millorar-la i el repte és afegir-li uns quants centímetres més, A Praga depén molt de les condicions de la pista, però tinc en ment aconseguir 17,20m, inclús si tinc el dia, somniar amb 17,30m.