Cada cap de setmana, el Projecte FER ofereix, com a mínim, un gran protagonista. És l’esportista, o els esportistes, que destaca per damunt de la resta gràcies a un resultat especialment brillant o cridaner. En esta ocasió, tal honor ha correspost a Raúl Martínez, qui en la matinada de divendres a dissabte aconseguia la medalla de bronze en l’Open de la Vegas, Estats Units. Nou mesos després, el taekwondista il·licità (categoria de menys de 80 kg) tornava a ascendir a un podi d’una competició internacional d’alt nivell. El seu últim pas per l’escenari dels triomfadors es remunta a la Copa President, celebrada a Alemanya durant el passat mes d’abril. En el certamen americà recentment disputat, l’esportista alacantí va superar tres combats. Només va cedir en la semifinal davant un rival noruec i per un ajustat resultat final de 11 punts a 9. Al remat, un estimulant bronze per a afrontar un any molt important i el esdeveniment cimera del qual arribarà en juny juny, moment del Campionat del Món absolut a Corea . Encara en clau d’arts marcials, però en judo, una altra alacantina, Ana Pérez Box, competia a la Copa del Món de Sofia, Bulgària. La judoka FER queia en la primera ronda (setzens de final) davant d’una oponent belga. A més, de manera desgraciada: en el punt d’or.
Mentrestant, el primer cap de setmana de febrer ha acollit el retorn d’un dels esportistes més mediàtics del Projecte FER. Set mesos després de la seua última compareixença, Eusebio Càceres tornava a la competició. Moltes novetats han esdevingut en la vida de l’atleta alacantí des que al mes de juliol s’enfrontara al fossal de sorra de Sierra Nevada per a buscar a la desesperada, i de forma infructuosa, el passaport per Río 2016. El canvi fonamental, el trasllat des d’Onil natal fins al Centre d’Alt Rendiment de Madrid. Este passat dissabte, Eusebio prenia part en la Trobada Internacional de Karlsruhe, Alemanya, el mateix certamen en què fa dos anys va aconseguir uns espectaculars 8,14m. En esta ocasió, el seu registre va ser més discret. Dels 8 saltadors presents en la prova germànica, va acabar tercer amb uns esperançadors 7,78m, (a 12 centímetres dels 7,90m requerits per competir en el Campionat d’Europa de Belgrad del proper mes de març). Haurà de seguir intentant-ho en futures cites. El següent comodí se li presenta este dimecres a París. Per la seua banda, víctima d’una grip, Pablo Torrijos renunciava finalment a saltar esta vesprada al Meeting de la localitat francesa de Val de Reuil. Mentrestant, Daniel Andújar debuta demà. Ho farà en la Reunió atlètica que es disputa a Sabadell. La meta del migfondista alacantí és rebaixar el 1:48:50 per disputar els 800m de l’Europeu de la capital serbia.
Per la resta, Sandra Alonso i Isabel Ferreres van destapar l’exercici 2017 amb la presència a la primera de les tres proves que integren la Copa d’Espanya de ciclisme en pista, una sessió inaugural que es va celebrar al velòdrom de la localitat madrilenya de Galapagar. Encara que ambdues esportistes (ja en la categoria sub 23) dipositen els seus mires i objectius en altres competicions de major entitat, han protagonitzat interessants inicis de temporada. Sandra i Isabel eren dues de les 5 ciclistes sènior que participaven en les tres modalitats de fons. La castellonenca Isabel guanyava la prova d’eliminació i era segona en scratch, modalitat que s’adjudicava Sandra. A més, l’alacantina acabava segona en puntuació i es col·locava líder de la classificació general. Al març i abril es disputaran les dues proves restants de la Copa d’Espanya.
