Exigent i lluitadora, així es defineix la gimnasta Polina Berezina que s’ha incorporat enguany al Projecte FER. La jove promesa de la rítmica espanyola va nàixer a Rússia, la gran potència d’aquest esport, però des dels tres anys resideix a Torrevieja, on s’ha forjat com a gimnasta.
Una disciplina i preparació que dista molt de la del seu país de naixement, ja que com renonèix “les entrenadores russes són molt més exigents i espremen a la gimnasta”. Per això, als 18 anys la majoria de les gimnastes russes es retiren per lesions o per la pressió a la qual són sometses.
No obstant això, Polina Berezina, als seus 18 anys, té per davant un futur prometedor com va mostrar el passat cap de setmana a la Copa de la Reina de Gijón al guanyar dos medalles de bronze en pilota i cinta i una plata en maces. Uns èxits que avalen la seua progressió durant enguany i que la situen com una de les possibles successores de Carolina Rodríguez quan s’acomiade del tapís.
“M’agrada que em vegen com una possible successora de Carolina Rodríguez. Però a mi em resta molt per a arribar al seu nivell. Estic treballant dur i crec que vaig pel bon camí. A vore si amb el pas dels anys vaig millorant i puc arribar algun dia al més alt”, admet la gimnasta FER.
“Estic treballant dur i crec que vaig pel bon camí. A vore si amb el pas dels anys vaig millorant i puc arribar algun dia al més alt”
Eixa cim que vol anar pujant per a erigir-se com una gran gimnasta a nivell internacional per a Polina Berezina té nom i són els Jocs Olímpics de Tokio 2020. Eixe és a dia de hui el seu gran somni, però per aconseguir-lo és conscient que ha de treballar molt dur.
“Tinc quatre anys per davant per abastar el meu gran somni. Però abans de Tokio tinc altres metes a curt termini com la Copa del Món de Guadalajara, El Campionat d’Espanya o el Mundial del pròxim any on espere millorar la meua participació de Stuttgart”, explica Polina Berezina.
El Campionat del Món de Stuttgart 2015 és una espineta que té clavada, ja que després de les dures setmanes d’entrenaments tot es va esfumar quan just al final la cinta va exir fora del tapís. Una errada amb la qual va sofrir i també va aprendre. I ara reconeix que mai més s’ho tornarà a permetre.
“De les errades sempre s’aprén i ,encara que ho vaig passar malament,, m’ha ajudat molt per afrontar les competicions d’enguay. Ara estic molt motivada i espere fer un gran paper tant a Guadalajara com al Campionat d’Espanya. El meu objectiu és mostrar tot el que he treballat durant els entrenaments, la resta ja no depén de mi”, conclou la gimnasta.
