Un any. Una eternitat. Un món. 369 dies després, Raúl Martínez es retroba amb la competició. El taekwondista il·licità, de 29 anys, no estava present en un esdeveniment oficial des del passat 7 de desembre de 2019, la inesborrable data en què es va classificar per als Jocs Olímpics de Tòquio. En aquell moment, l’esportista FER era tot felicitat i taquicàrdia. Felicitat per l’èxit aconseguit a Moscou, i taquicàrdia per l’angoixa patida en les hores prèvies a la consecució del passaport tan desitjat.
Després, va arribar la pandèmia i l’ajornament de Tòquio. Raúl ha sentit perplexitat per la gravetat dels esdeveniments. Ha experimentat resignació pel prolongat allunyament dels tapissos. I ha tingut preocupació davant la incertesa de la celebració de l’esdeveniment olímpic.
Ara, més optimista pel que fa a la disputa dels Jocs, es disposa a afrontar a Bòsnia el Campionat d’Europa de pesos olímpics, un certamen que no és dels més rellevants, però que, amb l’actual escenari, ha adquirit una gran dimensió.
Espere que sí (rialles). Tinc unes ganes tremendes de tornar a xafar un tapís per a afrontar una competició oficial. Ha transcorregut un any des de l’última compareixença, la qual cosa és una barbaritat. Més que un any, em sembla quasi una dècada. Això, una il·lusió i una motivació tremendes.
Tinc por d’haver perdut el feeling, els automatismes, els moviments naturals, la inèrcia, el ritme que et dona la continuïtat, que et donen les competicions. Per molt que et prengues cada entrenament amb totes les ganes, un entrenament no té res a veure amb la competició, on tots els competidors van amb tot. Per contra, fa un any, quan em vaig classificar per a Tòquio, tenia una lesió muscular. Ara, estic en perfectes condicions i entrene amb molt bones sensacions.
Mentalment, amb molta il·lusió de tornar a competir. Com he dit abans, no havia estat mai tant de temps parat. En 2014, amb la lesió greu de genoll, vaig estar inactiu uns 6 o 7 mesos, però era per un motiu esportiu, no per les circumstàncies actuals. En l’aspecte físic, ja fa temps que estic entrenant bé, sense molèsties, sense dolors, la qual cosa em fa estar feliç.
Sí, encara no hi ha calendari. No és fàcil, perquè no podem planificar, són tot incògnites, però cal adaptar-se i intentar pensar en positiu. Hem de seguir actius, i mantindre la tensió i els entrenaments.
Jo crec que, finalment, es faran. Totes les declaracions que arriben des de Tòquio i des del Comité Olímpic Internacional van en eixa direcció. Hi haurà més o menys públic, hi haurà més o menys limitacions, però tot apunta que es disputaran. Vull pensar que, dins de 8 mesos, esta situació haurà millorat. Tant de bo se celebren i els Jocs de Tòquio, que, per si mateix, ja anaven a ser espectaculars, es convertisquen en una autèntica festa de la humanitat.
Además de Raúl Martínez, Daniel Ros y Javier Chicote
El Projecte FER estarà representat en este Campionat d’Europa de pesos olímpics a Bòsnia per dos taekwondistes més. D’una banda,Daniel Ros (menys de 87 kg), que no competix des de finals de febrer, quan va disputar l’Open d’Alemanya. Per l’altra, Javier Chicote (menys de 80 kg, la mateixa categoria de pes en la qual està Raúl Martínez). Chicote havia començat molt bé el 2020 amb una medalla de bronze en la Copa President d’Europa celebrada a Suècia.
