No complirà els 18 anys fins al mes d’octubre. No obstant això, atenent al seu comportament, maduresa, caràcter i decisió, ningú diria que Sergio Alamar encara no és major d’edat. Invident des del seu naixement, l’esportista del Projecte FER és tot un exemple personal de superació i d’independència. En l’àmbit esportiu, és un model de polivalència. Fins l’any 2016, Alamar estava centrat exclusivament en l’atletisme. En guanyar-li centímetres a la fossa de sorra amb el salt de llargada. En esgarrapar segons al cronòmetre en els 100m i els 200m. “Sempre vaig voler practicar el futbol, però en l’esport paralímpic no es pot fins als 15 anys. Així que, als 8, la meua mare em va apuntar a l’atletisme. La veritat és que, des del principi, els salts i la velocitat es em van donar bé. Però jo seguia amb la intenció de córrer darrere d’una pilota”, reconeix Sergio.
En Sergio Alamar, tot, o quasi tot, és excepcional. Quasi prodigiós. Com aquella fugida que va protagonitzar en escapar-se del seu col·legi als 11 anys. “No em deixaven anar-me’n fins que no vingués ma mare, però em sabia el camí. Aleshores, per a què esperar?”, revela Sergi. També és extraordinària la rapidesa amb la qual va progressar en el futbol. Com si la seua ment portara incorporat un despertador, només arribar als 15 anys, va començar a donar cops de peu a una pilota. Precoç, valent, desinhibit i autosuficient, va començar a fer alguns viatges a Alacant per disputar partits amb el ONCE de la capital alacantina. En temps rècord, va ser convocat amb la selecció espanyola per disputar tornejos internacionals. Només 3 mesos després de les seues primeres compareixences amb el combinat nacional, l’esportista valencià rebia una de les, fins aleshores, notícies de la seua vida: la inclusió en l’equip espanyol que disputaria els Jocs Paralímpics de Rio. “Mai oblidaré l’estiu de l’any 2016. Primer, per ser convocat per als Jocs; i després, pel privilegi de participar en uns Jocs amb tan sols 15 anys. Va ser una experiència impressionant”, rememora Sergio Alamar.
La presència en els Jocs de Rio 2016 va significar, tan sols, l’inici d’una singladura que es presenta llarga i fructífera en la selecció espanyola. El passat estiu, Sergio també va formar part del combinat nacional que es va proclamar subcampió d’Europa a Alemanya. “Una plata que bé va poder ser or. Vam merèixer la victòria davant Rússia. Ens van empatar de miracle a última hora. I en la moneda a l’aire dels penals, a ells els va sortir cara i a nosaltres, creu”, recorda el component del Projecte FER. Aquella espina segueix clavada en la memòria de molts jugadors de la selecció; també en la de Sergio Alamar. Ara, des d’aquest dijous, tindran l’oportunitat de redimir-se. I què millor aparador per fer-ho que un Campionat del Món. I que millor escenari i motivació que Madrid, la capital d’Espanya. “Estem tots molt il·lusionats. Jugar un Mundial al teu país és el màxim. Tant de bo ens ixca un gran torneig”, expressa Alamar, qui compartirà esdeveniment amb un altre esportista FER, Iván López Cuenca.
